Teoria de la classe

QUÈ ÉS LA COMUNICACIÓ?

La comunicació és un camp d'estudi que tracta d'explicar com es realitzen els intercanvis comunicatius i com aquests intercanvis afecten a la societat. És a dir, investiga el conjunt de principis, conceptes i regularitats que serveixen de base a l'estudi de la comunicació com a procés social.

Bilingüisme i diglòssia: sociolingüística, normalització i diglòssia

Bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social, és una concreció del plurilingüisme.
Des del punt de vista científic, cal distingir acuradament el bilingüisme social i l'individual, que són fenòmens diferents, encara que sovint relacionats. La psicologia i la pedagogia estudien les conseqüències del bilingüisme individual en la formació de l'individu ja sigui per viure en un territori amb llengües en contacte o pel coneixement i ús de dues llengües a través del seu estudi. El grup d'investigació de Neuropsicologia i Neuroimatge Funcional de la Universitat Jaume I ha descrit que "les persones bilingües són més ràpides i eficients en determinades tasques en què es fan servir funcions executives a causa d'una diferent forma de control cerebral.Un altre estudi de l'any 2011 apunta al fet que aprendre un idioma estranger canvia la forma de veure el món i que els parlants que són bilingües pensen de manera diferent que aquells que fan servir només un idioma, a més no cal parlar el segon idioma amb fluidesa per tenir-ne els efectes.
En la pràctica el bilingüisme social no és un fenomen de la llengua, sinó del seu ús. La sociolingüística s'ocupa de les relacions entre dues llengües en contacte.
En matèria de política o de normalització lingüística el bilingüisme social pot tenir funcions diferents; així, en països amb dues llengües en contacte, el foment del bilingüisme pot ésser útil a una política assimilista que comportaria la pèrdua d'ús d'una de les llengües.
Al contrari és quan el que s'estableix és una situació relativament estable implantant la cooficialitat lingüística; és a dir, un bilingüisme oficial amb voluntat d'igualtat.
Hi ha teories que veuen el bilingüisme social com una situació transitòria que porta a la llarga a l'abandonament d'una de les llengües i se cita com a exemple el cas dels ibers que malgrat l'existència de monedes i altres proves de bilingüisme van acabar llatinitzant-se i actualment no es pot desxifrar la llengua ibera.
Els grups socials anomenats bilingües no ho solen ésser de manera homogènia, ja que es donen moltes diferències individuals en el grau de competència lingüística.
La diglòssia encara que etimològicament  significa el mateix que bilingüisme, és un terme reservat per definir un ús d'una llengua caracteritzat per la percepció d'inferioritat d'aquesta, és a dir, que un grup social fa servir sistemàticament diferents variants lingüístiques segons la situació sigui formal o informal.


MODELS D'EDUCACIÓ PLURILINGÜES

M O D E L S
Denominació	Destinataris	Objectiu	Organització
Model Compensatori	Usuaris d'una L2 minoritzada.	Compensar les mancances lingüístiques dels aprenents en la llengua prestigiada.	La llengua s'estudia en els nivells inicials, però després deixa d'utilitzar-se com a llengua d'intrucció. La L1 és usada per a ajudar a l'alumnat a conéixer la L2, més que no per a ensenyar continguts. Quan l'aprenent és competent en la L2, abandona el model i s'integra dins els programes regulars en L1.
Model de Manteniment	Usuaris d'una L2 minoritzada.	Mantenir i desenvolupar la llengua i la cultura minoritzades.	Els aprenents solen començar l'ensenyament utilitzant la L1 com a vehicle d'instrucció i a poc a poc van incorporant la L2 en l'ensenyament de continguts escolars. El currículum s'imparteix en ambdues llengües.
Model d'Enriquiment	Usuaris de les dues llengües en contacte.	Desplegar la competència comunicativa plena en totes les llengües.	Les dues llengües són vehicle d'instrucció i hom mira de fer-ne una distribució equitativa al llarg de les diferents etapes educatives.
Model de Recuperació Plena	Parlants de les dues comunitats lingüístiques.	Invertir la situació de substitució lingüística de la llengua minoritzada.	La L2 minoritzada és l'única llengua vehicular a l'àmbit educatiu, mentre que la L1 esdevé una mera matèria d'estudi.

PROGRAMES D'EDUCACIÓ BILINGÜE

PROGRAMES D’EDUCACIÓ BILINGÜE
	PEV	PIL	PIP
Zona aplicació	Predomini lingüístic valencià	Predomini …castellà	Predomini …castellà i valencià.
Nivell educatiu	Infantil, primaria i eso.	Infantil i primaria	Infantil, primaria i eso
Destinatari	Alumnat valenciano-parlant	Mjoritariament castellano-parlant	Castellanoparlant i valenciano parlant
Objectius	Afavorit l’aprenentatge  de llengues a partir de la seua llengua	A partir de la seua llengua no assolida	Afavorir l’aprenentatge de llengues a partir de la L1
Organització: 1.Llengua vehicular primera 2.Iniciació a la lectoescriptura 3. Introducció de LE	1-      Valencià 2-      Valencià 3-      Infantil o 1er de primaria	1-         Valencià 2-         Valencià 3-         Infantil o 1er de primaria	1-Castellà 2-Castellà 3-1er de primaria
Cronograma a secundària (nomobre d’àrees)	Mes de la meitat de les àrees del curriculum.		Incorporació progressiva d’àrees vehiculades en valencià a partir d’un mínim de dos.

Monolingüisme: és l'existència d'una comunitat lingüística dins d'un mateix estat.Aquesta situació és excepcional.No hem de confondre monolingüisme estatal amb l'acceptació d'una sola llengua oficial: cas d'Austràlia, EUA, França, Itàlia, Marroc, Turquia. El monolingüisme és una situació estranya, és l'excepció i la norma general és el plurilingüisme. El concepte de llengües en contacte va ser difós l'any 1953 per Uriel Weinreich per designar la relació que dues llengües mantenen en el si de llurs comunitats.

El monolingüisme individual té lloc quan una persona usa una sola llengua de manera habitual.

El monolingüisme social es produeix quan en una societat s'usa només una llengua.

Llengua minoritària: És aquella llengua que té un nombre reduït de parlants:albanés, bretó, búlgar, català, danés, eslovac, eslové, èuscar, finlandés, gaèlic, letó, lituà, macedoni, noruec, occità, sard, suec, tàrtar...

Llengua minoritzada: pateix la interposició d'una altra llengua i està immersa en un procés de retrocés.Tots els seus parlants es veuen obligats a exercir un bilingüisme unilateral, ja que la llengua pròpia és insuficient per a viure-hi.Bretó, català, gal·lés, èuscar, occità, sard... 

Bilingüisme: situacions en què les llengües en contacte en són només dues .S'ha parlat de diferents classes de bilingüisme: individual. social. territorial. 

Bilingüisme individual: capacitat d'una persona d'emprar dues llengües. Es parla de bilingüisme en casos tant distints com:

 *Segons el grau d'ús de la llengua: passiu (l'entén però no la parla o no la vol parlar) i actiu (l'entén i també la parla). 

*Segons el grau de domini de les llengües: simètric  si totes es coneixen igual i asimètric, si alguna es domina més que les altres. 

*Segons la motivació psicològica: instrumental (per motius econòmics o laborals, i integratiu (per exemple, els immigrants).